Dia internacional del llibre infantil 2015

 

 

Moltes cultures, una història

de Marwa al Aqroubi  (Traducció de ClijCat)

“Parlem idiomes diferents i venim de diferents orígens, però compartim les mateixes històries”
Contes del món…, contes tradicionals
És la mateixa història per a tothom
En veus diferents
En colors diferents
No obstant això, segueix sent sempre…
Inici…
Argument…
I final…
És la mateixa història que tots coneixem i estimem
Que escoltem
En versions diferents i amb diferents veus
Però sempre és el mateix
Hi ha un heroi…, una princesa… i un dolent
Sense que importi la llengua o els seus noms,
Ni els seus rostres…
Sempre és el mateix
Inici,
Argument
I final
Sempre l’heroi…, la princesa i el dolent
Sense canvis a través dels segles
Ens fan companyia
Ens xiuxiuegen en els somnis
Ens bressolen per dormir
Les seves veus fa temps que van marxar
Però viuen per sempre en els nostres cors
Perquè ens uneixen en una terra de misteri i imaginació
Perquè que totes les diferents cultures es fonen en Una Història. 

Cómo fracasé en la vida de Bertrand Santini i Bertrand Gatignol

  Cómo fracasé en la vida; Text i il·lustracions de Bertrand Santini i Bertrand Gatignol; Títol original Comment j’ai raté ma vie; Traducció de Alvar Zaid; 40 pàgines, 21 x 21 cm, cartoné; Thule Ediciones; Any de publicació 2010, de l’original 2010

La gràcia d’aquest llibre resulta de la narrativa contraposada de text i imatge. Mentre les il·lustracions deixen intuir una infància afligida d’un protagonista pobre, solitari, ximple i lleig, l’adultesa del qual es converteix en feliç, reeixida, rica i ell maco i estimat, el text ens confirma exactament el contrari.

L’estil il·lustratiu és de dibuix lineal, al que els artistes han afegit de forma digital ombres grises. Les parts més il·luminades de les il·lustracions ajuden en la lectura visual del llibre. Només apareix un color, en únicament quatre pàgines: un conillet de color rosa -l’únic color del llibre- que simbolitza la infància. Aquest s’escapa del protagonista el dia que és fa major i no el torna a trobar fins a l’última pàgina, ja com a vell, del llibre, l’única sense text, deixant al lector la seva interpretació.

El llibre qüestiona els valors i ideals de la vida. Tracta de l’amor, l’amistat, les riqueses, l’èxit, les influències, el materialisme, la felicitat i el benestar. Proposa al lector replantejar-se la vida. El joc de text-imatge suscita a partir d’una cita inicial: “‘Si con cincuenta años, no tiens un rolex, entonces has fracasado en la vida.’ Jacques Séguéla, publicista”

Recomano molt aquest àlbum, grandiós exemple que aquest gènere és capaç de fer amb poques paraules i detallades il·lustracions.

 

A la garjola! de Henri Meunier i Nathalie Choux

A la garjola!; Text d’Henri Meunier i il·lustracions de Nathalie Choux; Títol original Au panier!; Traducció de Pere Comellas; 32 pàgines, 17 x 17 cm, cartoné; Editorial Takatuka; Any de publicació 2011, de l’original 2004

Un llibre educatiu que parla sobre la intolerància, el racisme i la solidaritat. Un nen observa com la policia demana la documentació a visitants del parc (una dona negre, un gat verd i un ocell rosa) pel simple fet de tenir un aspecte diferent. És un llibre divertit que convida als lectors reflexionar sobre els drets humans.

Aquest llibre es dirigeix a un públic de primers lectors (el text juga amb la lletra lligada i de pal), però com passa tantes vegades amb els àlbums il·lustrats, és totalment recomanable per lectors de qualsevol edat. Les repeticions com la rima del text, faciliten la lectura pels més menuts. Els colors de les imatges subratllen les diferències, així com les semblances: la dona té un color de pell diferent dels altres, però a la vegada és tant rosa (humana) com tothom; les expressions dels visitants del parc demostren la por, la impotència, la indignació i el rebuig que provoca aquest abús de poder.

A la garjola! encaixa en la tradició de la LIJ que sensibilitza des de principis del segle XX i sobretot a patir dels anys 80 sobre temes com la immigració, la multiculturalitat i la integració social. A ser un tema vigent s’han publicat en els últims anys una sèrie de llibres com Madlenka (2000) de Peter Sis, L’illa (2002) de Armin Greder o Emigrants (2006) de Shaun Tan.

Exorbitant i difícil de digerir

Fira del Llibre Infantil i Juvenil a Bologna

51ª edició, 20.000 metres quadrats, més de 1.200 editorials, 74 països, 5 exhibicions, 75 artistes seleccionats per l’Ilustrators Exhibition –entre més de 3.000 candidats, és a dir quasi 16.000 il·lustracions–, més de 30.000 visitants i només 4 dies…

Per digerir tot això calen uns quants dies més. Al final de la fira ja no sabíem què hi havia al principi, ni quins llibres i editorials havíem mirat o ens havien agradat especialment, això si, els nostres peus ens recordaven la feina feta.

El veritable treball d’aquesta fira es fa a casa, des de l’escriptori: repassar targetes, fotos, catàlegs, apunts, etc. Què m’havia agradat? Amb qui em vull posar en contacte? Quina línia editorial es pot recomanar? Què hi ha de nou al mercat? Les preguntes es responen en realitat en els dies després de la fira, quan ja s’han digerit i ordenat totes aquestes impressions.