Dia internacional del llibre infantil 2015

 

 

Moltes cultures, una història

de Marwa al Aqroubi  (Traducció de ClijCat)

“Parlem idiomes diferents i venim de diferents orígens, però compartim les mateixes històries”
Contes del món…, contes tradicionals
És la mateixa història per a tothom
En veus diferents
En colors diferents
No obstant això, segueix sent sempre…
Inici…
Argument…
I final…
És la mateixa història que tots coneixem i estimem
Que escoltem
En versions diferents i amb diferents veus
Però sempre és el mateix
Hi ha un heroi…, una princesa… i un dolent
Sense que importi la llengua o els seus noms,
Ni els seus rostres…
Sempre és el mateix
Inici,
Argument
I final
Sempre l’heroi…, la princesa i el dolent
Sense canvis a través dels segles
Ens fan companyia
Ens xiuxiuegen en els somnis
Ens bressolen per dormir
Les seves veus fa temps que van marxar
Però viuen per sempre en els nostres cors
Perquè ens uneixen en una terra de misteri i imaginació
Perquè que totes les diferents cultures es fonen en Una Història. 

Cómo fracasé en la vida de Bertrand Santini i Bertrand Gatignol

  Cómo fracasé en la vida; Text i il·lustracions de Bertrand Santini i Bertrand Gatignol; Títol original Comment j’ai raté ma vie; Traducció de Alvar Zaid; 40 pàgines, 21 x 21 cm, cartoné; Thule Ediciones; Any de publicació 2010, de l’original 2010

La gràcia d’aquest llibre resulta de la narrativa contraposada de text i imatge. Mentre les il·lustracions deixen intuir una infància afligida d’un protagonista pobre, solitari, ximple i lleig, l’adultesa del qual es converteix en feliç, reeixida, rica i ell maco i estimat, el text ens confirma exactament el contrari.

L’estil il·lustratiu és de dibuix lineal, al que els artistes han afegit de forma digital ombres grises. Les parts més il·luminades de les il·lustracions ajuden en la lectura visual del llibre. Només apareix un color, en únicament quatre pàgines: un conillet de color rosa -l’únic color del llibre- que simbolitza la infància. Aquest s’escapa del protagonista el dia que és fa major i no el torna a trobar fins a l’última pàgina, ja com a vell, del llibre, l’única sense text, deixant al lector la seva interpretació.

El llibre qüestiona els valors i ideals de la vida. Tracta de l’amor, l’amistat, les riqueses, l’èxit, les influències, el materialisme, la felicitat i el benestar. Proposa al lector replantejar-se la vida. El joc de text-imatge suscita a partir d’una cita inicial: “‘Si con cincuenta años, no tiens un rolex, entonces has fracasado en la vida.’ Jacques Séguéla, publicista”

Recomano molt aquest àlbum, grandiós exemple que aquest gènere és capaç de fer amb poques paraules i detallades il·lustracions.

 

A la garjola! de Henri Meunier i Nathalie Choux

A la garjola!; Text d’Henri Meunier i il·lustracions de Nathalie Choux; Títol original Au panier!; Traducció de Pere Comellas; 32 pàgines, 17 x 17 cm, cartoné; Editorial Takatuka; Any de publicació 2011, de l’original 2004

Un llibre educatiu que parla sobre la intolerància, el racisme i la solidaritat. Un nen observa com la policia demana la documentació a visitants del parc (una dona negre, un gat verd i un ocell rosa) pel simple fet de tenir un aspecte diferent. És un llibre divertit que convida als lectors reflexionar sobre els drets humans.

Aquest llibre es dirigeix a un públic de primers lectors (el text juga amb la lletra lligada i de pal), però com passa tantes vegades amb els àlbums il·lustrats, és totalment recomanable per lectors de qualsevol edat. Les repeticions com la rima del text, faciliten la lectura pels més menuts. Els colors de les imatges subratllen les diferències, així com les semblances: la dona té un color de pell diferent dels altres, però a la vegada és tant rosa (humana) com tothom; les expressions dels visitants del parc demostren la por, la impotència, la indignació i el rebuig que provoca aquest abús de poder.

A la garjola! encaixa en la tradició de la LIJ que sensibilitza des de principis del segle XX i sobretot a patir dels anys 80 sobre temes com la immigració, la multiculturalitat i la integració social. A ser un tema vigent s’han publicat en els últims anys una sèrie de llibres com Madlenka (2000) de Peter Sis, L’illa (2002) de Armin Greder o Emigrants (2006) de Shaun Tan.

Dia internacional del llibre infantil

Carta als nens del món

de Siobhán Parkinson (Traducció de Jordi Ferré i Ybarz)

ELS LECTORS sovint els pregunten als escriptors com escriuen les seves històries: «D’on surten les idees?» «Provenen de la meva imaginació», respon l’escriptor. «Ah, és clar», sol contestar el lector. «Però on és la teva imaginació, de què està feta? I és veritat que tothom en té una?»
«Bé», respon l’escriptor. «És dins el meu cap, és clar, i està formada d’imatges i paraules i records i rastres d’altres històries i paraules i fragments de coses i melodies i pensaments i rostres i monstres i formes i paraules i moviments i paraules i ones i arabescos i paisatges i paraules i perfums i sentiments i colors i rimes i petits espetecs i xiulets i gustos i explosions d’energia i endevinalles i brises i paraules. Tot plegat gira allí dins i canta i es comporta com un calidoscopi i flota i s’asseu i pensa i es grata el cap.»
Evidentment que tothom té imaginació: sense, no seríem capaços de somniar. No obstant això, no tota imaginació té les mateixes coses a dins. Probablement, la imaginació dels cuiners conté una majoria de gustos, de la mateixa manera que la imaginació dels artistes conté sobretot colors i formes. La imaginació dels escriptors està plena, principalment, de paraules.
Per als lectors i oients d’històries, les seves imaginacions també es nodreixen de paraules. La imaginació d’un escriptor treballa i dóna voltes i dóna formes a les idees, als sons, a les veus, als personatges i als esdeveniments fins a convertir-los en una història; aquesta història no està formada d’altra cosa que no siguin paraules, batallons de gargots que desfilen per les pàgines. Aleshores passa que, de cop i volta, arriba un lector i aquests gargots cobren vida. Segueixen sent a la pàgina, segueixen semblant gargots, però també saltironen en la imaginació del lector, i aquest dóna forma a les paraules i les fila perquè la història ara tingui lloc al seu cap, com ha tingut lloc en el cap de l’escriptor.
Aquest és el motiu pel qual el lector és tan important per a una història com l’escriptor. Només hi ha un escriptor per a cadascuna, però hi ha centenars o milers o fins i tot, a vegades, milions de lectors d’històries, que llegeixen en el mateix idioma que el de l’escriptor o que potser fins i tot llegeixen traduccions en molts altres idiomes diferents. Sense l’escriptor, el conte no neix; sense tots els milers de lectors arreu del món, el conte mai no arribarà a viure totes les vides que pot viure.
Tot lector d’una història té alguna cosa en comú amb els altres lectors d’aquesta mateixa història. Separadament, tot i que també d’alguna manera junts, ells han recreat la història en la seva pròpia imaginació, una acció que és tant privada com pública, individual com comuna, íntima com internacional.
És, possiblement, el que els humans fan millor.
Seguiu llegint!

Exorbitant i difícil de digerir

Fira del Llibre Infantil i Juvenil a Bologna

51ª edició, 20.000 metres quadrats, més de 1.200 editorials, 74 països, 5 exhibicions, 75 artistes seleccionats per l’Ilustrators Exhibition –entre més de 3.000 candidats, és a dir quasi 16.000 il·lustracions–, més de 30.000 visitants i només 4 dies…

Per digerir tot això calen uns quants dies més. Al final de la fira ja no sabíem què hi havia al principi, ni quins llibres i editorials havíem mirat o ens havien agradat especialment, això si, els nostres peus ens recordaven la feina feta.

El veritable treball d’aquesta fira es fa a casa, des de l’escriptori: repassar targetes, fotos, catàlegs, apunts, etc. Què m’havia agradat? Amb qui em vull posar en contacte? Quina línia editorial es pot recomanar? Què hi ha de nou al mercat? Les preguntes es responen en realitat en els dies després de la fira, quan ja s’han digerit i ordenat totes aquestes impressions.