Utopies

El que va començar com un llibre fictici, va acabar canviant la societat.

Sembla que la paraula utopia es torna a posar de moda. No només en els articles de diari i textos filosòfics, sinó també en sèries televisives o discursos polítics. Els diccionaris d’ara ens diuen que és un ideal no realitzable. Però això no fou sempre així. Tot va començar amb un llibre fa quasi 500 anys.

«Utopia» de Thomas More

Emoorel 1516 Thomas More, un pensador i polític, va publicar el llibre «De l’estat ideal d’una república a la nova illa d’Utopia», que tothom coneix per «Utopia». Thomas More va detectar moltes injustícies socials en el seu país natal, Anglaterra, això el va motivar a la recerca d’una alternativa a la monarquia en què vivia. Al principi del llibre descriu com la pobresa, així com les lleis injustes i impracticables causen la criminalitat. Tot seguit proposa una alternativa, un lloc on tothom viu igual de bé: l’illa d’Utopia. Aquí ningú no necessita diners: menjar, vestits i oci són gratuïts i distribuïts de forma igualitària. No és el primer escriptor que s’imagina un lloc o societat ideal per viure, però és el primer que utilitza la paraula utopia.

Una paraula inventada

Thomas More va inventar aquesta paraula. De fet té dos significats. Per una banda No-lloc i per l’altra Bon-lloc. Es basa sobre les paraules greges topos, que vol dir lloc, així que ou (no) i eu (bé). El fet que ambdós prefixes es pronuncien igual a l’anglès, permet aquest joc de paraules. Utopia és el No-lloc, perquè aquesta illa no existeix, ni la població que hi viu. A la vegada és el Bon-lloc, perquè la seva societat és ideal, la vida en aquesta illa és igualitària per a tothom.

Utopies literàries

El llibre de More va ser la primera de moltes utopies literàries. Com va agradar els lectors, molts escriptors el van imitar. Durant els pròxims centenars es van publicar diversos llibres que descrivien països ideals inventats. Entre altres «Gargantúa i Pantagruel» de François Rabelais, «La nova Atlàntida» de Francis Bacon o «Els viatges de Gulliver» de Jonathan Swift. Encara que moltes vegades foren poc realistes, perquè hi havia per exemple gegants o nans, criticaven les societats en què vivien els autors i proposaven alternatives. Però mai ningú es podia imaginar que podien existir aquests llocs imaginaris.

Utopies socials

utopia1 Fins al segle XVIII les utopies foren una idea únicament fictícia. La gent pensava que eren irrealitzables. Però després de la Revolució Francesa semblava que els humans podrien aconseguir qualsevol model social. Això va donar lloc a què es reinterpretés la paraula. El No-lloc ara ja no era un lloc impossible sinó únicament un lloc que encara no existia. Els autors a partir d’ara no només s’inventaven llocs imaginaris, també intentaven realitzar-los. Els utopistes socials més coneguts eren els francesos Henri de Saint-Simon, Charles Fourier i Étienne Cabet, així com l’anglès Robert Owen. Buscaven llocs on viure amb els seus seguidors i crear comunitats més igualitàries. Per tant abandonaven fins i tot els seus països natals per anar-se’n als Estats Units, que en aquells moments representava el lloc ideal per a complir somnis.

Distopies

big-brother-is-watching-youPerò aquesta eufòria va acabar un segle després. La gent estava desil·lusionada. Ni el comunisme ni la democràcia, que havien substituït moltes monarquies, havien aconseguit una igualtat social. Encara hi havia pobresa i la desitjada llibertat era si més no limitada. A més a més havien sofert dues Guerres Mundials. Aquest pessimisme vers la humanitat va motivar a autors com George Orwell i Aldous Huxley a descriure el pitjor que podria passar. Les distopies, utopies negatives, van néixer. Aquests llibres projectaven el pitjor dels futurs, partint dels esdeveniments de la seva època. Orwell descriu en la novel·la «1984» una societat on tothom està contínuament vigilat pel Gran Germà i el seu partit únic. Aquests ometen informació al poble per mantenir-lo neci. Huxley al contrari s’imagina en la seva novel·la «Un món feliç» una societat anestesiada per la sobreinformació. No llegeixen, només gaudeixen amb la televisió, festes i drogues. No hi ha llibertat, des del moment de la concepció artificial ja estan dividits en classes socials que tenen obligacions predeterminades. Molta gent creu que ambdós autors han tingut en part raó amb les seves previsions.

Actualitat

strassenschildCom hem vist la paraula utopia no sempre ha tingut el mateix significat. En temps de More era un espai inventat i irrealitzable, que es limitava a la literatura. Més tard era un ideal que s’havia d’intentar portar a terme. Durant els anys de la Guerra i la Postguerra moltes vegades era entès com alguna cosa impossible. Fins a tal extrem que els autors només tenien un punt de vista negatiu. Però com s’entén aquesta paraula ara mateix? Per comprendre-la des de l’actualitat ens pot ajudar la següent cita, del cineasta argenti Fernando Birri:

Ella està en l’horitzó. M’apropo dos passos, ella s’allunya dos passos més. Camino deu passos i l’horitzó corre deu passos més enllà. Per molt que jo camino mai l’atraparé. Perquè serveix la utopia? Serveix per això: per caminar.

El que Birri vol dir amb aquestes paraules és que la utopia sempre serà irreal, perquè en el moment que la societat s’acosta al pensament utòpic, hi haurà un nou ideal, una nova utopia. Així va evolucionant la societat. Encara que no s’ha realitzat tot allò que els utopistes s’han imaginat, hi ha bastantes coses que s’assemblen avui dia. I això en part és gràcies a aquests pensadors que anhelaven societats ideals. Per tant podríem definir utopia com a un ideal que emprèn als humans a arribar-hi.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s